equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris

Equilibri és el joc de l’Oriol quan s’aboca a les acaballes de mes i la butxaca és buida però la bústia plena.

Equilibri és el que cerca cada matí la Jana, quan es pregunta per què segueix dormint amb ell, malgrat el dolor que sent encara a l’esquena i els blaus que li envolten l’ull.

Equilibri és aquella poma, o els grapats de raïm, que mantenen la Laura als llimbs de l’existència física, abans no la tanquin en un hospital perquè no es desintegri.

“Equilibri és aquell instant on la Marga manté la vida a ratlla…”

Equilibri és el que aprèn el Joan cada dia a l’esbarjo, mentre s’empassa el plor per la traveta que l’humilia i encara els companys amb una força que no té.

Equilibri és allò que l’Ignasi hagués volgut veure en els pares, quan de petit s’amagava sota les flassades per a no sentir els crits.

Equilibri és aquell instant on la Marga manté la vida a ratlla, entre la metàstasi que l’empeny i la medicació que hi batalla.

“Equilibri de l’Ahmed panteixant sobre un pont…”

Equilibri és el somriure de la Judit cada albada, quan surt amb les criatures cap a l’escola, vestida d’executiva, i retorna en uns minuts a casa, roba vella i la cerca exhaustiva de feina a l’ordinador.

Equilibri són les muntanyes de monedes que amuntega l’Assumpció quan cobra la pensió.

Equilibri de l’Ahmed panteixant sobre un pont, a cavall entre una terra càlida i escassa o una d’acollida que no l’acull.

I la Marta, que també fa equilibris sobre una corda, en una carpa de circ.

*Foto: Sarah Cervantes

No Comments

Post A Comment