Recent Posts

nedar



la sangonera relats catala sandra

la sangonera


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
jo de tu no ho diria

jo de tu no ho diria

Jo de tu no ho diria. Ja ho sé, em recordaràs que tu dius el que vols, que tens dret a pensar el que et sembli i, encara més, a dir-ho obertament. I sí, hi tens dret, però el mateix dret que tindran els altres a dir-te que no hi estan d’acord, que és una salvatjada tot plegat, que t’hi repensis. Inclús, podran fer mala cara, observar-te de biaix, menystenir-te. Fins i tot, malgrat que no hi tinguin dret, també gosaran jutjar-te, perquè això ho fa la gent, emet judicis sense saber, només perquè no comprèn o no hi combrega.

Els ho vols dir? Endavant! Jo ja t’he avisat, després que no et vingui la davallada, les llàgrimes als ulls, aquell sentiment d’incomprensió que t’embolcalla quan la resta de món sembla oposar-se a tu.

No, no sóc pas jo qui no hi està d’acord. Bé, a mi no em sembla bé ni malament, no sóc jo qui ha de decidir per tu. Jo no vull jutjar-te ni opinar, no faré allò del que provo de protegir-te. Ara bé, si em demanes l’opinió, te la donaré, no diguis a tothom què penses. No s’ho val. Al cap i a la fi, és la teva vida, no la seva. No cal que et justifiquis ni els donis raons. Faràs el que voldràs, amb això ja n’hi ha prou.

“…és una salvatjada tot plegat…”

Necessites justificar-te? I això per què? Per a ells o per a tu? És a ells a qui has de dir que marxes, que ho plantes tot, que adéu, gent, encantada d’haver-vos conegut. O t’ho dius a tu mateixa? Necessites explicar-te per què no ho tens clar? Així, doncs, repensa-t’hi.

No, no m’estic contradient, encara que tens raó, ho sembla. Et dic que no ho diria, dic que no has de donar explicacions a ningú, o sí, però no a nosaltres, només als teus i alhora et faig dubtar de tu. Fes el que et sembli i serà correcte. Encara que sigui una salvatjada, perquè ho és, val a dir.

Tens raó, disculpa, ja estic deixant anar opinions que no em pertoquen. Parla amb ells, només a ells els deus un perquè. Per gros que sigui. Però, ja t’ho has pensat bé? Estàs convençuda d’això que dius? Marxar, penjar-ho tot, deixar-los després de tants anys i els nens que encara són petits. Vols dir que t’arribaran a comprendre o a perdonar mai?

Tens raó, ja callo. Altra vegada emeto judicis. No, no és cert, només et vull avisar, com a amiga ho he de fer, t’ho dec, no seria just que callés. Tu dius que sí, o t’ho dic jo, perquè no crec que els altres tinguin dret a opinar i en canvi, hi tinc dret jo? Ho hauries de decidir tu això, al capdavall és la teva vida, som els teus amics, tu tries a qui escoltes i a qui no.

“Els ho vols dir? Endavant!”

Ho diran, sí, el mateix que en el fons estic dient jo, és una salvatjada que abandonis la família per ell, per un desconegut, per algú que et va atrapar en un vagó de metro, et va fer arribar a les estrelles i ara ja no en vols tornar a baixar. Malgrat la teva relació de gairebé vint anys, malgrat les dues criatures que deixes orfes. No, no dramatitzo, com es fa de mare a milers de quilòmetres? Penses que ho entendran? Que t’ho posaran fàcil? Creus que sempre més podràs romandre allí dalt del núvol, sense baixar, tocant les estrelles? Doncs no, ningú no pot viure eternament així. Em dius que ara que has tastat la mel no et pots conformar amb el gust amarg sense dolçor. D’acord, tu mateixa, no sóc qui per emetre judicis, però no els ho diguis, no així, no s’ho val. Et jutjaran, hi tinguin dret o no. Hi haurà víctimes i botxins i tu no agafaràs precisament el paper bo. No l’ets. O sí, víctima de tu mateixa. I d’ell. Perquè vés a saber què passa un cop marxis i ja no puguis fer marxa enrere. No ho entendran. No els ho diguis. Jo de tu no ho diria.

Relats de

nedar

nedar

juliol 03, 2020
a dos dits

a dos dits

maig 05, 2020
llums de colors

llums de colors

desembre 17, 2019

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×