Recent Posts

les closques relats sandra freijomil

les closques


nedar



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
les gàbies

les gàbies

Després d’uns dies de sol torna a caure la pluja. El món segueix el seu ritme a fora mentre nosaltres vivim un parèntesi forçat. Ens vam tancar amb jerseis de llana i (amb sort) sortirem amb tirants i sandàlies. Ens han estafat la primavera.

“Ens han estafat la primavera. “

Tantegem les possibles reaccions quan s’obri la gàbia. El record d’un temps passat ens abocarà, eufòrics, als carrers a abraçar-nos o la por haurà vençut i restarem arraulits en un racó, adaptats a la captivitat?

No hi haurà disjuntiva perquè n’obriran només una escletxa. Treu un peu i un braç, un bri de sol. Torna a entrar. Si ho fas bé, més endavant podràs llevar la cama, però no t’acostis a mar.

“Les gàbies de vegades no es veuen…”

A dins, un altre món aliè on els dies corren tots iguals, un calendari que arrenca fulls, sense mascaretes ni guants de goma. Sense carrers desèrtics. Les gàbies de vegades no es veuen, un món perfecte fet a mida.

Avui que és només avui, sense demà, es viu i prou. A la gàbia. I a fora plou.

 

 

*Il·lustració: Eva Surís

Relats de

sense plans

sense plans

març 19, 2020
no saber

no saber

març 26, 2019
fins a l’infinit

fins a l’infinit

març 05, 2019

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×