les lletres relats blog sandra freijomil beneïta

Les lletres

La mare em diu que li he sortit beneita (1). Quan llegeixo un text, ho he de fer dues vegades per comprendre’l. El pare diu que n’estic aprenent però la mare li recorda sovint que el Guillem en va aprendre de seguida, que llegia les cartes als restaurants o els cartells al carrer. A mi les lletres se m’emboliquen.

L’àvia s’hi posa amb mi a les tardes, quan els pares no hi són perquè treballen, mentre ella pela pastanagues pel brou o arrebossa la carn. M’assec a la taula de la cuina amb un llibre al davant i llegeixo. Pronuncio els sons sense encadenar-los. L’àvia em diu, torna-hi. Llegeixo la mateixa paraula fins que, a la tercera o la quarta vegada, surt. Aleshores, ella em felicita i jo penso que potser sí, que  algun dia podré llegir un llibre.

“A mi les lletres se m’emboliquen.”

Diumenge vam anar a dinar a un restaurant. Els nens sèiem en una taula a banda. El cambrer va deixar tres cartes al mig. El Guillem va dir, que llegeixi la Clara que ho fa molt bé. Se li escapava el riure per sota el nas i els altres li van seguir la veta. Vaig sortir corrents del restaurant. La mare em va venir a trobar. Jo estava amagada rere un pi, tenia les galtes enceses i els ulls brillants però no volia plorar. La mare es va enfadar i em va obligar a tornar a entrar. Li vaig voler explicar allò de la carta però no em va escoltar. El pare ens esperava a la porta. Va preguntar què havia passat i la mare va respondre, aquesta nena m’ha sortit beneita.

“Vaig demanar macarrons …”

Vaig demanar macarrons perquè els demanaven els altres, per no haver de llegir i perquè no tenia gana. L’endemà, ho vaig explicar a l’àvia mentre sucava tomàquet en una llesca de pa. L’àvia es va eixugar les mans al davantal, es va posar les ulleres que havia deixat damunt del marbre i va seure al meu costat a llegir. A casa no en tenim de beneites, va dir.

(1) Frase extreta de la novel.la Mare, d’Ada Castells. (prescripció d’un taller, Escriure per pensar, a Catorze)

*Fotografia de Priscilla du Preez

4 Comments
  • Glòria Tiana Fontanillas
    Posted at 11:08h, 30 abril Respon

    Sóc logopeda. M’agrada molt aquest text i et vull demanar permís per fer-lo servir amb alguns dels nens i nenes als quals ajudo a millorar la lectura.
    Felicitats pel blog i sobretot pel seu contingut!!

    • sandriblog
      Posted at 19:05h, 30 abril Respon

      I tant Glòria que el pots fer servir. Me n’alegro molt que et sembli útil. Si vols dona una ullada al text l’Anguila que potser també et pot fer servei. Moltes gràcies!!

  • Eugènia Tramunt
    Posted at 19:35h, 30 abril Respon

    Un 10 per l’àvia!!!!

  • Carolina
    Posted at 06:44h, 14 novembre Respon

    Un nus a la gola al llegir aquest relat i posar te a la pell de la criatura.. el mes trist és saber que encara avui en dia hi ha molta gent (pares,escoles..) que no saben detectar segons quines dificultats en els nens.. i ells vinga a patir..

Post A Comment