19 març L’ungla
Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués el cor. Es posa el dit a la boca i xucla, fent la pipa. Però no li passa. El dit, humit i arrugat com una pansa, li bull arran de ferida.
“…li bull arran de ferida.”
S’ha enganxat l’ungla amb la costura de l’abric. Carregava les bosses de plàstic del supermercat —ha oblidat el carret i ha hagut de pagar aquells cèntims ridículs per unes bosses que ara li seguen la pell—, mentre la jaqueta li relliscava per l’espatlla. Ha empès la porta amb el colze. Un pot de cigrons cuits ha badat i ha caigut de la bossa. Ha vessat tot per terra, amb la pasta enganxifosa que els conté atapeïts dins del vidre.
Des de casa la cridaven, vine, immediatesa que ella no ha pogut assolir. Ningú no hi ha anat a ajudar-la, malgrat que l’espetec del vidre esmicolant-se contra les rajoles, l’han hagut de sentir. Mentre agafava les claus i saltava l’escampall de terra per no trepitjar-lo, l’ungla mig rosegada se li ha enganxat amb l’abric i, d’un tall irregular, se li ha escapçat.
“…d’un tall irregular, se li ha escapçat.”
A casa, enceta a plorar. A raig i sense aturador. Què et passa?, t’has fet mal amb el pot?, hi insisteixen. Però ella, entrebancant-se amb els mocs i les llàgrimes, només murmura, se m’ha trencat l’ungla. I l’ungla ho engloba tot.
*foto: Tim Goedhart
Valentí
Posted at 09:27h, 31 marçPer a mi, el silenci sempre ha constituït un tema literari. La Sandra amb el seu breu “l’ungla” ens parla del silenci. A la darrera frase diu: “I l’ungla ho engloba tot”, i és just això, com en aquesta última frase es diu tot allò que no es diu, tot allò que s’obvia amb paraules. Narra el silenci. Sempre he pensat que les escriptores ens dediquem a narrar el silenci. Pot ser que, d’alguna manera, això de dir l’inefable, de dir l’indicible, sigui el més important de tot, potser l’art suprem.
Crec en una mena de veritat que diu que qualsevol escriptora hauria de mantenir-se en silenci fins a desaparèixer per deixar pas a la literatura. En “l’ungla” la literatura s’obre pas per dret propi, sense demanar permís.
sandriblog
Posted at 06:42h, 05 abrilValentí, les teves reflexions són sempre supremes.
Toni E
Posted at 12:10h, 04 abrilCada vegada més fan teu, Sandra. I tu em dius que em fixo en els detalls? Mare meva! Gràcies per aquest text.
sandriblog
Posted at 06:41h, 05 abrilgràcies a tu per llegir-me!
Eugènia Tramunt
Posted at 05:44h, 12 abrilHi ha sovint ungles trencades….