no saber relats i pensaments sandra freijomil

No saber

De vegades no miro.

Un truc amb mi mateixa per no saber. No obrir el correu, passades les sis de la tarda, perquè les nits emboliquen els dols i els fan grossos. No fer o no respondre determinades trucades. No demanar respostes que alteraran el son.

“No obrir el correu, passades les sis de la tarda…”

M’acomodo en el plaer de no saber. Si abans la incertesa em pinçava i em feia anar amunt i avall amb un rau-rau a l’estómac, ara em bressola i m’hi faig un cau. Gaudir del parèntesi de la inacció i del silenci on tot s’atura i no cal fer o decidir res.

“…aleshores sí,…”

Després, quan el dia arrenca amb energia, aleshores sí, obro el correu, llegeixo, encaro, m’empasso, decideixo i actuo.

De vegades no miro i ja m’està bé. Hi hauria d’haver el dret a escollir quan es vol saber, per poder quedar-se amb els vespres i les nits de no-res.

*foto: Nazar Lev

1 Comment
  • Eugènia Tramunt
    Posted at 05:41h, 12 abril Respon

    Si el “no saber” t’aporta pau per unes hores…benvigut!

Post A Comment