Recent Posts

solstici d'estiu

solstici d’estiu


terra de ningú relat en català

terra de ningú


no dir relat sandra freijomil

no dir


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
no saber

no saber

De vegades no miro.

Un truc amb mi mateixa per no saber. No obrir el correu, passades les sis de la tarda, perquè les nits emboliquen els dols i els fan grossos. No fer o no respondre determinades trucades. No demanar respostes que alteraran el son.

“No obrir el correu, passades les sis de la tarda…”

M’acomodo en el plaer de no saber. Si abans la incertesa em pinçava i em feia anar amunt i avall amb un rau-rau a l’estómac, ara em bressola i m’hi faig un cau. Gaudir del parèntesi de la inacció i del silenci on tot s’atura i no cal fer o decidir res.

“…aleshores sí,…”

Després, quan el dia arrenca amb energia, aleshores sí, obro el correu, llegeixo, encaro, m’empasso, decideixo i actuo.

De vegades no miro i ja m’està bé. Hi hauria d’haver el dret a escollir quan es vol saber, per poder quedar-se amb els vespres i les nits de no-res.

 

 

 

 

 

*foto: Nazar Lev

 

Relats de

solstici d’estiu

solstici d’estiu

juny 16, 2021
la vida prèvia

la vida prèvia

octubre 13, 2020
les gàbies

les gàbies

abril 20, 2020

1 Comentar text

  1. Eugènia Tramunt

    12th abr. 2019 - 5:41 am

    Si el “no saber” t’aporta pau per unes hores…benvigut!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

×