Recent Posts

les closques relats sandra freijomil

les closques


nedar



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
no saber

no saber

De vegades no miro.

Un truc amb mi mateixa per no saber. No obrir el correu, passades les sis de la tarda, perquè les nits emboliquen els dols i els fan grossos. No fer o no respondre determinades trucades. No demanar respostes que alteraran el son.

“No obrir el correu, passades les sis de la tarda…”

M’acomodo en el plaer de no saber. Si abans la incertesa em pinçava i em feia anar amunt i avall amb un rau-rau a l’estómac, ara em bressola i m’hi faig un cau. Gaudir del parèntesi de la inacció i del silenci on tot s’atura i no cal fer o decidir res.

“…aleshores sí,…”

Després, quan el dia arrenca amb energia, aleshores sí, obro el correu, llegeixo, encaro, m’empasso, decideixo i actuo.

De vegades no miro i ja m’està bé. Hi hauria d’haver el dret a escollir quan es vol saber, per poder quedar-se amb els vespres i les nits de no-res.

 

 

 

 

 

*foto: Nazar Lev

 

Relats de

les gàbies

les gàbies

abril 20, 2020
sense plans

sense plans

març 19, 2020
fins a l’infinit

fins a l’infinit

març 05, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia Tramunt

    12th abr. 2019 - 5:41 am

    Si el “no saber” t’aporta pau per unes hores…benvigut!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×