submergim-nos
Submergim-nos, i totes dues anem avall. Tu vens darrere, sense fer-te preguntes, sense sospitar que algú com jo et podria trair. De la mateixa manera que t’empasses d’una glop
busquem no cometre els errors
que han comès amb nosaltres».
Signatures i presentacions
20/09/22
Club de lectura "les mares no abandonen"
A càrrec de l’autora Sandra Freijomil.
Horari per definir.
Biblioteca municipal d’Esporles
C/ Ramon Llull, 3. Esporles (Mallorca).
15/09/22
club de lectura virtual
– Obert a Tothom.
Horari per definir.
Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona
10/06/22
PRESENTACIÓ DE LES MARES NO ABANDONEN
A les 19h amb l’autora Sandra Freijomil i Jordi Costa, llibreter.
Can Xic Corder 2, La Garriga (Barcelona)
20/09/22
Club de lectura "les mares no abandonen"
A càrrec de l’autora Sandra Freijomil.
Horari per definir.
Biblioteca municipal d’Esporles
C/ Ramon Llull, 3. Esporles (Mallorca).
15/09/22
club de lectura virtual
– Obert a Tothom.
Horari per definir.
Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona
UN ESPAI PER DESCOBRIR RELATS I VIVÈNCIES
Escric habitualment al blog. Alguns dels relats han estat premiats o publicats en altres mitjans. Aquest espai va ser guardonat amb el premi Vila de Lloret 2019.
em provoquen
Ha tingut problemes més d’una vegada. No és culpa seva, el burxen. Si el deixessin tranquil amb les seves opinions, tot aniria millor. Però no, opinen, li recriminen o se’l
a dins
De vegades voldries ser transparent, que els altres et llegissin i et sabessin només de veure’t. No haver de donar explicacions ni embarbussar-te en aquest món espès de les em
no ets tu
Ets tu qui seu a la cadira blanca de la cuina, amb una tassa fumejant a la mà dreta mentre l’altra agafa un llapis i el reposa als llavis. Tu qui em diu hola quan arribo i em fa
crec
Com una branca d’arbre de vegades fas crec. El fullam espès, les ventades, la neu que s’hi diposita flonja i que, malgrat semblar etèria, pesa. El bosc no se n’adona, carre
el primer dia
El primer dia d’escola, el primer dia de feina, el primer dia en què us veu fer aquell petó tímid i anhelat. Sempre hi ha un primer dia i, després, ve tota la resta. Un prime
les mares
Si hagués de posar títol al curs que acaba en diria l’any de les mares. En bona part per la novel·la que va treure el cap amb ganes i es va escarxofar a les llibreries mentre
els dies perfectes
Hi ha dies que, sense anunciar-se, acaben sent bonics. Et lleves com sempre, la son enganxada o abandonada al coixí, el cafè amb llet carregat i els petons ensucrats que gairebé
sis dies
De bon matí la Carla es va descobrir un matoll de pèl a les cames i a l’aixella. La van envair una mandra infinita i la sensació que li havien enganxat les parpelles amb pega.