El va deixar marxar perquè se li escapava. Ara, forta com un roure, l’enyora. Tot va començar en un instant, quan el rellotge es va aturar. Aquella bata blanca, indefinida i in

+La dona seu en un balancí de vímet. Els peus li pengen com dues llonganisses seques. Les sabatilles peludes estan embrutides per l’ús. Ella no es mou. Podria impulsar-se amb

La niña deja la escoba apoyada sobre la pared encalada y se seca el sudor que le gotea la frente. Lleva una falda larga que le cubre las piernas hasta el tobillo. Encima, un delan

Les rodetes d’una maleta de cabina vermella repiquen sobre les llambordes irregulars d’un carrer antic. Una dona observa des del balcó, amb la persiana verda enrotllada amunt

El sol cae a plomo sobre las paredes bancas de la iglesia. Las baldosas relucen tras haber sido abrillantadas para la ocasión. Las alfombras rojas trazan el recorrido que cruza lo

El tramvia arrenca i ella cau enrere. La pujada és forta, les llambordes costerudes i el turó s’alça imponent. S’agafa a la barana de fusta amb una mà mentre amb l’altra

Quan surt de casa, empenyent el cotxet amb una mà, mentre amb l’altra agafa fort el fill mitjà i fa un crit per avisar la gran que s’aturi abans d’obrir la porta del vestí

La mujer es vieja. De edad indefinida entre los ochenta y los cien. No tiene dientes. Se le nota en las hendiduras de los labios sobre las encías. El pelo cano y clareando. Un bla

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats