Apaga el llum i ajusta la porta amb compte, com si la nena d’ulls verds que habitualment hi dorm, fos allí somiant. Després se’n va a l’altra habitació i una bafarada d’olor a nadó la colpeix. Fa que no amb el cap, tanca bé i...
Amb el xal a l’espatlla i unes sabatilles deformades que li emmarquen els peus boteruts, l’Enriqueta remena el rostit. Li sembla que fa prou bona olor, malgrat que el seu olfacte s’apaivaga cada dia una mica més. Hi afegeix un pessic més de sal i...
Tu sempre, li diu ella feta una bola, arronsada i encongida al llit, cercant l’escalfor que a fora no troba. Ell la mira, la tapa, li aparta els cabells de la cara, somriu. No sap què dir. Ella voldria sentir les paraules que no arriben, un...
No ho aconseguiré mai. Gener, febrer, maig...
Ja fa dies que tothom parla d’allò. Es pensen que no me n’adono, perquè estic en un racó jugant a fer construccions i de vegades canto una cançó i ho faig per no sentir-los perquè si no em poso nerviós. L’altre dia a l’escola uns...
Te quiero, le susurra con voz trémula, a medianoche, cuando percibe su aliento cálido sobre la frente. Te necesito, responde él, mientras contempla esos ojos legañosos que no pueden abrirse. Y la abraza hacia sí, con fuerza, para que el huracán que los atisba no...
Els dies es tinten d’una intensitat massa fosca. La tensió la fueteja per dins. Ha rebut una mala notícia. Una notícia que s’engrandeix, es fa una pilota i s’enquista, no com un petit gra de pus, sinó com una bola greixosa que tot ho aparta. El...
Passa una furgoneta, dues, tres, quatre, fins a vint-i-set. El cor li batega amb força, tot d’una sembla que la realitat virtual ha esdevingut real. Comença a córrer esperitada mentre les cames li tremolen, les furgonetes s’aturen i baixen, alineats, de blau i de negre....
Vaig aprendre a dominar-la de seguida. Aquell reguitzell que xerricava endins, com una mena de cuc rosegador, aviat esdevingué una companya inseparable. Hi ha amics que ho són per a tota la vida. Aquell rau-rau n’és un. De vegades, encara l’enyoro. I, per uns instants, l’assaboreixo,...
No et suporto. Fred i contundent. Sentència i condemna. No et suporto, diu, amb els ulls injectats en ràbia i odi continguts, vessant ferotges. Si el dolor es mesura en la intensitat d’unes paraules, el marcador és elevat. El fill a la mare. La mare...