Tornar de vacances, de viatge, tornar a la rutina, als projectes que van quedar a mitges i als que encara han d’arrencar. Tornar a la vida real, com si durant el parèntesi no hi hagués hagut vida també, ni idees ni somnis.

De cop i sense adaptacions.

He tornat amb un llibre sota el braç, un sac de nervis i totes aquelles preguntes de, com anirà? Funcionarà? Agradarà? Es vendrà?

He tornat amb una presbícia incipient de regal i, potser, és precisament ella la que no em deixa veure-hi clar.

He tornat allà on era, al lloc d’on, segurament, no vaig marxar mai.