Recent Posts

nedar



la sangonera relats catala sandra

la sangonera


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
tu

tu

Tu sempre, li diu ella feta una bola, arronsada i encongida al llit, cercant l’escalfor que a fora no troba. Ell la mira, la tapa, li aparta els cabells de la cara, somriu. No sap què dir.

Ella voldria sentir les paraules que no arriben, un motiu, una justificació, un perquè o un simple perquè sí. Ell remena cervell endins, dubta, destria, i comença a suar, perquè tot d’una l’ha atrapat la por de perdre-la, malgrat que ella sembli tan feble, allí enllitada, amb els ulls de biaix i el rostre trist.

“Ella voldria sentir les paraules que no arriben… “

Ell es frega les cames, sospira, percep la suor que li amara a la pell, cerca paraules que es trenquen abans de construir-se en una frase coherent. Li vessen als llavis en un silenci obscur. Sap que això la fereix i, tanmateix, no pot deixar de fer-ho.

Ella espera, mentre la paciència se li escapa i se li esgota, suplicant amb els ulls que parli i que li digui, encara que no calgui, encara que siguin quatre paraules mal dites, encara que no canviïn res del que els ha dut fins allí. Però les reclama i les vol i les necessita. Si us plau, sospira.

“…es trenca per dins.”

I ell calla, li acarona la galta, es trenca per dins. No pot.

La vida els condemna a no créixer entre diàlegs, ella que tant estima les paraules. Tu, murmura de nou. Tu. Perquè tu és ell i una manera de ser i de fer, perquè tu és allò que tantes vegades la crispa i llençaria, i a voltes allò que tant necessita.

 

 

Relats de

nedar

nedar

juliol 03, 2020
a dos dits

a dos dits

maig 05, 2020
llums de colors

llums de colors

desembre 17, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    15th nov. 2017 - 4:39 pm

    Tan trist com habitual…

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×