Recent Posts

solstici d'estiu

solstici d’estiu


terra de ningú relat en català

terra de ningú


no dir relat sandra freijomil

no dir


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
un futur nou

un futur nou

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un calaix d’aquells que trontollen en obrir-se, encara és viu. I et colpeja amb tanta força que durant una estona llarga quedes estabornida. Quan proves de refer-te, recomponent els trossos d’allò que creies extingit, t’adones que mai no va marxar. Hi era. Sempre.

“Ara avances una mica miop…”

Ara avances una mica miop. Les ulleres que abans et servien ara ja no ho fan, perquè tot allò que vas creure aprendre, sembla haver-se desaprès i ja no saps com manegar-te amb aquest passat que esdevé de nou present, malgrat que en tu ja no hi tingui cabuda. No el vols. Perquè no acceptes que les coses tornin a ser d’aquella manera i això sí que ho tens clar, potser és l’única certesa que et queda, que el mateix no el vols i si no ha de ser millor que almenys sigui diferent.

T’aixeques amb el cap atordit per la ressaca i demanes un futur nou a aquest tombant de l’any.

 

 

 

 

 

 

Relats de

L’Assun

L’Assun

abril 27, 2021
el braç dret

el braç dret

març 09, 2021
venudes

venudes

febrer 22, 2021

1 Comentar text

  1. Eugènia Tramunt

    12th gen. 2019 - 6:36 am

    Caure i aixecar-se, caure i aixexar-se…així anem escrivint la vida….

Fés un comentari

Ompliu els camps*

×