un futur nou relats en català pensaments sandra freijomil

un futur nou

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un calaix d’aquells que trontollen en obrir-se, encara és viu. I et colpeja amb tanta força que durant una estona llarga quedes estabornida. Quan proves de refer-te, recomponent els trossos d’allò que creies extingit, t’adones que mai no va marxar. Hi era. Sempre.

“Ara avances una mica miop…”

Ara avances una mica miop. Les ulleres que abans et servien ara ja no ho fan, perquè tot allò que vas creure aprendre, sembla haver-se desaprès i ja no saps com manegar-te amb aquest passat que esdevé de nou present, malgrat que en tu ja no hi tingui cabuda. No el vols. Perquè no acceptes que les coses tornin a ser d’aquella manera i això sí que ho tens clar, potser és l’única certesa que et queda, que el mateix no el vols i si no ha de ser millor que almenys sigui diferent.

T’aixeques amb el cap atordit per la ressaca i demanes un futur nou a aquest tombant de l’any.

1 Comment
  • Eugènia Tramunt
    Posted at 06:36h, 12 gener Respon

    Caure i aixecar-se, caure i aixexar-se…així anem escrivint la vida….

Post A Comment