Recent Posts

nedar



la sangonera relats catala sandra

la sangonera


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
un roure al mar

un roure al mar

El va deixar marxar perquè se li escapava. Ara, forta com un roure, l’enyora.

Tot va començar en un instant, quan el rellotge es va aturar. Aquella bata blanca, indefinida i inexpressiva, que escup, com una flamarada, la notícia. I la sentència.

En un abans i un després, com en una frontera que s’alça imponent, les reixes espinoses, les punxes, a banda i banda, la ignorància i el coneixement, la pau i la batalla. Aquí la llum, allà la foscor. Aquí ell, allà ella. Un tu i un jo.

Els dies carregats, les nits fosques on la por s’arrapa al cos i no el deixa descansar, les paraules de consol, les mentides, els tractaments, el verí que s’escampa, el dolor a la pell i al cor, el pànic, un somriure que lluita ferotge per emergir.

Enmig del caos, ella, ferma, serena, forta, roure al mar.

“Enmig del caos, ella, ferma, serena, forta, roure al mar.”

Ningú no sap per què va perdre. Si lluitava amb força, actitud positiva, energia, tendresa, caliu, confort. Se li va escapar la vida en una alenada. Robada. Estafada. Malaguanyada sentència.

Però ella és roure i s’arrela. Cada dia i cada nit, com una fera. Avança. De vegades xiscla, s’enfada, maleeix el dia en què ell va marxar, malgrat saber que ell no ho volia, que només fou un segrest de la maleïda paraula. Càncer. Com una tènia que tot s’ho menja.

Després es calma, s’arrauleix, cerca una alegria endins, la mateixa força, el dolç somriure. S’abraça. S’observa, es busca en la imatge que li retorna el mirall. De vegades no s’agrada. Tot i així somriu. La batalla ha pres una nova forma i ara ella n’és el centre.

Relats de

de carn i ossos

de carn i ossos

abril 01, 2020
de cervells i de llistes

de cervells i de llistes

març 10, 2020
el cranc

el cranc

novembre 27, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    6th jul. 2017 - 10:19 am

    Quant dolor, quanta por i quant d’amor!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×