primavera relat sandra freijomil

Una primavera massa llarga

Quan has obert la finestra aquest matí, l’horitzó es dibuixava nítid en la línia que separa el mar de la terra. Tens sort de poder veure el mar des de la finestra de casa. No només perquè hi sigui, que això rai, d’allà no es mou, sinó de veure’l, que la mirada encara et sigui diàfana i les cames t’aguantin.

La primavera t’ha trobat navegant en la indolència i ara no saps com sortir-ne.

“La primavera t’ha trobat navegant en la indolència i ara no saps com sortir-ne.”

T’han abraçat la son dolça de criatura i la música que s’escapa d’uns auriculars adolescents. Has pres un cafè ben calent amb llet d’avena. Heu organitzat una trobada a quatre d’aquí una setmana i en vols tenir moltes ganes. Avui no plourà, malgrat que el dia es mostri encapotat. I t’esperen converses que t’arrencaran de la rutina.

“I t’esperen converses que t’arrencaran de la rutina.”

Saps que no pots argumentar cap queixa i per això calles. El mon ja és prou brut, i trist, i decrèpit. I darrerament sembla que només pugui anar avall, perquè entre tots plegats no som capaços de redreçar-lo. Solques les setmanes amb un somriure de vegades postís, d’altres, forçat, mentre t’empasses aquesta desídia que no saps ben bé perquè ha decidit segrestar-te. La primavera se t’està fent massa llarga.

*Foto: Ciprian Boiciuc

2 Comments
  • Glòria Tiana
    Posted at 21:27h, 31 maig Respon

    Com m’agraden aquestes càpsules de lectura!!
    Mil gràcies!!

  • Eugènia
    Posted at 19:29h, 19 juny Respon

    En 4 paraules….tot un món!

Post A Comment