crec
Com una branca d’arbre de vegades fas crec. El fullam espès, les ventades, la neu que s’hi diposita flonja i que, malgrat semblar etèria, pesa. El bosc no se n’adona, carre
NOU LLIBRE
QUÈ SIGNIFICA CONVIURE AMB LA DISLÈXIA DES DE LA BARRERA D'ALGÚ
QUE L'OBSERVA I EMPATITZA AMB EL SEU FILL
Un llibre experiencial, sincer, sense edulcorants, emotiu
i molt
empàtic.
Signatures i presentacions
20/09/22
Club de lectura "les mares no abandonen"
A càrrec de l’autora Sandra Freijomil.
Horari per definir.
Biblioteca municipal d’Esporles
C/ Ramon Llull, 3. Esporles (Mallorca).
15/09/22
club de lectura virtual
– Obert a Tothom.
Horari per definir.
Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona
10/06/22
PRESENTACIÓ DE LES MARES NO ABANDONEN
A les 19h amb l’autora Sandra Freijomil i Jordi Costa, llibreter.
Can Xic Corder 2, La Garriga (Barcelona)
20/09/22
Club de lectura "les mares no abandonen"
A càrrec de l’autora Sandra Freijomil.
Horari per definir.
Biblioteca municipal d’Esporles
C/ Ramon Llull, 3. Esporles (Mallorca).
15/09/22
club de lectura virtual
– Obert a Tothom.
Horari per definir.
Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona
UN ESPAI PER DESCOBRIR RELATS I VIVÈNCIES
Escric habitualment al blog. Alguns dels relats han estat premiats o publicats en altres mitjans. Aquest espai va ser guardonat amb el premi Vila de Lloret 2019.
el primer dia
El primer dia d’escola, el primer dia de feina, el primer dia en què us veu fer aquell petó tímid i anhelat. Sempre hi ha un primer dia i, després, ve tota la resta. Un prime
les mares
Si hagués de posar títol al curs que acaba en diria l’any de les mares. En bona part per la novel·la que va treure el cap amb ganes i es va escarxofar a les llibreries mentre
els dies perfectes
Hi ha dies que, sense anunciar-se, acaben sent bonics. Et lleves com sempre, la son enganxada o abandonada al coixí, el cafè amb llet carregat i els petons ensucrats que gairebé
sis dies
De bon matí la Carla es va descobrir un matoll de pèl a les cames i a l’aixella. La van envair una mandra infinita i la sensació que li havien enganxat les parpelles amb pega.
la finestra
Rere la finestra, enretirant la cortina de fil amb una mà arrugada de dits en urpa, observa el carrer. Hi ha una carretera plena de forats, amb reguerots que deixen entreveure la
Flor de pruner
Neix, tímida, la flor de pruner. Hivernes al teu cau des de fa una pila de dies. No t’atures, però et reculls. Ja vindrà el temps de treure el cap, ensumar fort, espolsar-te l
Dir-te sí.
Havíem estat compartint un curs online tot l’any i vam decidir que seria divertit trobar-nos i veure’ns les cares. Algú va proposar un restaurant cèntric i gairebé tothom s