submergim-nos, relat

submergim-nos

Submergim-nos, i totes dues anem avall. Tu vens darrere, sense fer-te preguntes, sense sospitar que algú com jo et podria trair. De la mateixa manera que t’empasses d’una glopada el xarop per a la tos o aquella pastilla miraculosa que esborrarà un mal de coll, em segueixes al fons del mar o allà on naveguen les estrelles. No hi cap en el teu llenguatge sincer i confiat de criatura la possibilitat de la traïció.

La vida t’ensenyarà a fer créixer l’interrogant. A escoltar-lo i a donar-li consistència. Fins i tot, de mi, quan et facis gran, dubtaràs. No serà, possiblement, atiada per la traïció, però de segur que posaràs en quarantena totes aquelles afirmacions categòriques que un dia vas donar per vàlides només perquè les deia jo.

Aquella confiança cega que mai més no torna. La que tenies tu, fill o filla, abans d’adultejar.

*Il·lustració de @Pepajade

1 Comment
  • Eugènia Tramunt
    Posted at 19:06h, 08 febrer Respon

    Una meravella d’escrit!

Post A Comment