De vegades voldries ser transparent, que els altres et llegissin i et sabessin només de veure’t. No haver de donar explicacions ni embarbussar-te en aquest món espès de les emocions. Endreçar-les i exposar-les no sempre t’és senzill.

Avui una tempesta se’t desencadena a dins, demà seràs pura bonança. I tu muda. No haver de trobar les paraules justes. Ni buscar-les. Encara menys enllaçar-les per atorgar-los consistència i sentit. Que et sàpiguen.

Arraulir-te, ben encorbada quan la mar és brava o aixecar-te ferma i forta quan t’abraça la calma. Que et disculpin i t’exculpin. Que les onades que van i venen endins i aquest món hostil, avui sí, convergeixin.