Calaix de sastre

Ets tu qui seu a la cadira blanca de la cuina, amb una tassa fumejant a la mà dreta mentre l’altra agafa un llapis i el reposa als llavis. Tu qui em diu hola quan arribo i em fa

Pense-m'hi

Com una branca d’arbre de vegades fas crec. El fullam espès, les ventades, la neu que s’hi diposita flonja i que, malgrat semblar etèria, pesa. El bosc no se n’adona, carre

Sin categoría

El primer dia d’escola, el primer dia de feina, el primer dia en què us veu fer aquell petó tímid i anhelat. Sempre hi ha un primer dia i, després, ve tota la resta. Un prime

Maternitats

Si hagués de posar títol al curs que acaba en diria l’any de les mares. En bona part per la novel·la que va treure el cap amb ganes i es va escarxofar a les llibreries mentre

En positiu

Hi ha dies que, sense anunciar-se, acaben sent bonics. Et lleves com sempre, la son enganxada o abandonada al coixí, el cafè amb llet carregat i els petons ensucrats que gairebé

Maternitats

De bon matí la Carla es va descobrir un matoll de pèl a les cames i a l’aixella. La van envair una mandra infinita i la sensació que li havien enganxat les parpelles amb pega.

En positiu

Rere la finestra, enretirant la cortina de fil amb una mà arrugada de dits en urpa, observa el carrer. Hi ha una carretera plena de forats, amb reguerots que deixen entreveure la

Racons

“Fins avui em sorprèn cada dia que encara estigui viva. I dia si, dia no em pregunto si no soc potser un dels morts que deambulen per aquí i no volen assabentar-se que el s

En positiu

Neix, tímida, la flor de pruner. Hivernes al teu cau des de fa una pila de dies. No t’atures, però et reculls. Ja vindrà el temps de treure el cap, ensumar fort, espolsar-te l

Calaix de sastre

Havíem estat compartint un curs online tot l’any i vam decidir que seria divertit trobar-nos i veure’ns les cares. Algú va proposar un restaurant cèntric i gairebé tothom s

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats