Va pensar que li agradaria aquell gelat de dues boles de xocolata belga, tan cremós. L’hi va dur a la sortida de l’escola, eixugant amb un tovalló de paper el gotim de gelat

Bat els ous fins a aconseguir una barreja espumosa. Remena una vegada més les patates i la ceba que comencen a agafar un to daurat. S’eixuga les mans al davantal i espera. L’A

Abraçades de vegades incòmodes, quan traspassen l’espai i et toquen, t’oloren, t’embafen. Són consol càlid quan la vida es torna fosca i companyia quan la solitud decidei

“L’element terra absorbeix l’Aigua. Aquest és un dels primers signes de la mort. Això pot durar setmanes o mesos. El segon signe relaciona l’aigua amb el foc. El foc asse

Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al llit i adonar-te de bon matí que

Quan obren, a quarts de nou, ja fa estona que s’espera a la fila. Li agrada ser dels primers a esmorzar, quan les taules encara brillen netes, el cafè brolla calent a la cafeter

Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escom

Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tant

(2n premi, III Premi Relats Curts Tomasa Cuevas) Ens vam fer inseparables però no amigues. D’aquelles existències que se t’arrapen i acaben formant part de tu. Jo volia ser j

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats