Terra de ningú
[vc_row][vc_column][vc_column_text] Hi va haver tantes proves com decepcions. Visites al pediatre, al neuròleg, al psicòleg. Especialistes que escrutaven l’Abel, uns per aquí
[vc_row][vc_column][vc_column_text] Hi va haver tantes proves com decepcions. Visites al pediatre, al neuròleg, al psicòleg. Especialistes que escrutaven l’Abel, uns per aquí
(finalista al I Concurs de Relats Curts Hospital Universitari Sagrat Cor) L’Assun es repassa els llavis amb el pintallavis de color cirera que li ha dut la Isabel. Agafa el miral
De vegades no els escolta. No és malícia ni menyspreu. És la vida que l’aclapara. De vegades els observa de biaix, des del sofà ajagut, amb les cames recolzades damunt la tau
Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a do
Els balanços es fan a final d’any o en acabar el curs. Ara, però, que arribem al primer aniversari d’aquest any distòpic he fet llistes, les d’una banda i les de l’altra
Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina, testosterona, co
Va pensar que li agradaria aquell gelat de dues boles de xocolata belga, tan cremós. L’hi va dur a la sortida de l’escola, eixugant amb un tovalló de paper el gotim de gelat
Bat els ous fins a aconseguir una barreja espumosa. Remena una vegada més les patates i la ceba que comencen a agafar un to daurat. S’eixuga les mans al davantal i espera. L’A
Abraçades de vegades incòmodes, quan traspassen l’espai i et toquen, t’oloren, t’embafen. Són consol càlid quan la vida es torna fosca i companyia quan la solitud decidei