Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells fent nusos. L’Olga respira profundament i absorbeix aq

Després d’uns dies de sol torna a caure la pluja. El món segueix el seu ritme a fora mentre nosaltres vivim un parèntesi forçat. Ens vam tancar amb jerseis de llana i (amb so

Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn i ossos, les que tenen veu de veritat, la pell

Hem invertit l’ordre de prioritats. Hem desaprès a fer plans a marxes forçades. Allò que tant es repeteix a les classes de ioga o mindfulness, viu el present, ara és l&#8

Quan us dieu, bon dia, amb els ulls lleganyosos i l’olor de son, dolça i embafadora, del petit de casa. Quan l’Anna deixa el got de llet amb grumolls de cacau a les vores, a l

És com si tingués un dolor constant, un mal de cap latent que mai no marxa o un blau que no arriba a difuminar-se en el morat, el groc, fins a esdevenir color carn. És una mena

Som sis persones esperant visita al metge, assegudes en renglera, enmig d’un passadís blanc. Hem aconseguit una cadira després d’esperar-nos un quart a l’entrada i ara no l

Quan encenen els llums als carrers, tu els apagues. No t’han agradat mai les festes i ara no faràs cap esforç per canviar. A casa ho han posat tot, l’arbre, el pessebre, un p

Ara que saps què et passa, ja no pots anar enrere. No ets un cranc. Ho sabies abans però vas fer veure que no. Que no et calia aquella paraula benèvola, un pessic d’admiració

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats