09 febr. El gelat de xocolata

Va pensar que li agradaria aquell gelat de dues boles de xocolata belga, tan cremós. L’hi va dur a la sortida de l’escola, eixugant amb un tovalló de paper el gotim de gelat que es desfeia. Era la primera vegada que anava a recollir-la i, malgrat que li feia basarda, no havia sabut dir que no. El Pau li havia trucat, se m’ha complicat la reunió, si us plau, i ella s’havia mostrat reticent, que la nena encara no em coneix gaire, però el Pau, melós, li havia dit, així us fareu amigues i t’adorarà, com jo. I ella, entre enrojolada i complaguda, havia acceptat.

“…va veure aquella dona palplantada a la porta, amb un gelat suquejant…”

La nena va trigar una estona a reaccionar. Quan la mestra la va cridar pel nom i va veure aquella dona palplantada a la porta, amb un gelat suquejant a la mà i un somriure massa ample a la cara i el pare que no es veia per enlloc, es va resistir asseguda a la cadira, com si s’hi hagués quedat enganxada. La mestra la va tornar a cridar i ella va agafar la motxilla i va caminar fins a la porta.

El gelat estava massa desfet i es va embrutar la camisa amb dues llànties marrons i rodones. Es va quedar amb gana, però no va dir res. Va fer un forat al sorral del parc només per fer passar l’estona fins que va començar a fosquejar i el pare va trucar dient que ja arribava. Quan el va veure entrar, amb el botó de dalt de la camisa descordat i aquelles galtes inflades, mentre els feia un petó a cadascuna i preguntava com havia anat, ella va dir que bé, sense gaire convenciment.

“…ella encara bugadejava i no se n’ha pogut estar d’engegar-li…”

Les taques de gelat no han marxat a la rentadora. Ha posat la camisa en un gibrell amb aigua calenta i un sabó que li van assegurar que ho feia tot net. Després d’una hora en remull, els llantions continuen estampats a la camisa i ha hagut de treure’s l’anell, ella que encara mai no se’n desprèn, i fregar amb força. Quan la nena ha entrat a la cuina ella encara bugadejava i no se n’ha pogut estar d’engegar-li, el pròxim dia que mengis gelats, li dius a ton pare que et posi un pitet. La nena, enrabiada, li ha respost amb un esbufec, és ella qui em porta gelats per berenar, mama, no com tu, que només em portes fruita. I ella, amb les mans irritades ha continuat fregant encara amb més força.

*foto: Uliana Kopanytsia