A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se li arrapa al cos i no hi ha manera de desempallegar-se’n

La mare fa mesos que no li talla les ungles. Quan li talla les dels peus —aquestes no se les mossega perquè no hi arriba—, l’encoratja, a veure si la setmana vinent en podem

(3r premi concurs microrelats de la Coordinadora d’Associacions per a la Llengua Catalana, en col·laboració amb Escola Escriptura Ateneu Barcelonès i Omnium) Es va perdre,

Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les mirades, vaig escollir aquell blau brillant, de cel d

(2n premi XXIX Jocs Florals del Raval, Associació Institut Promoció Llengua Catalana ) Una línia fina de greix s’estén per damunt del marbre de la cuina. El regalim davalla p

La mare em diu que li he sortit beneita (1). Quan llegeixo un text, ho he de fer dues vegades per comprendre’l. El pare diu que n’estic aprenent però la mare li recorda sovint

Hi ha un racó a Barcelona que fa olor d’antic. M’hi perdria. El terra empedrat i irregular empeny a caminar amb prudència per no entropessar-se mentre que els cotxes que hi p

De vegades no miro. Un truc amb mi mateixa per no saber. No obrir el correu, passades les sis de la tarda, perquè les nits emboliquen els dols i els fan grossos. No fer o no respo

Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués el cor. Es posa el dit a la boca i xucla, fent la pipa. Però no li

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats