La tribu
Quan us dieu, bon dia, amb els ulls lleganyosos i l’olor de son, dolça i embafadora, del petit de casa. Quan l’Anna deixa el got de llet amb grumolls de cacau a les vores, a l
L’espera
Som sis persones esperant visita al metge, assegudes en renglera, enmig d’un passadís blanc. Hem aconseguit una cadira després d’esperar-nos un quart a l’entrada i ara no l
El cranc
[vc_row][vc_column][vc_column_text] Ara que saps què et passa, ja no pots anar enrere. No ets un cranc. Ho sabies abans però vas fer veure que no. Que no et calia aquella paraula
Que tinguem sort
He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i l’aigua et relliscava, bullent, pell avall. Jo va
A Grècia, nosaltres
Tenia vuit dies lliures i set-cents euros a la butxaca, la inèrcia de sortir durant les vacances i la d’un tu i jo que encara encaixava. Grècia acull com casa nostra fa trenta
Quan el dia comença
Amb aquella olor de son enganxada venies al meu llit. Els cabells despentinats, el voraviu de la boca emblanquinat i el bolquer que encara feies servir, ple de pixums. T’estirave
Un mar més blau
Hi havia un mar que era més blau, envernissat d’escuma blanca, d’aigua transparent i fresca, on les barques es gronxaven. Hi havia menorquines de fusta pintades de blanc, amb
El jersei de llana
A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se li arrapa al cos i no hi ha manera de desempallegar-se’n
Sandra Freijomil
Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.
-
-
em provoquen
10 gener, 2023 -
a dins
20 desembre, 2022 -
no ets tu
18 octubre, 2022