En positiu

Ara que saps què et passa, ja no pots anar enrere. No ets un cranc. Ho sabies abans però vas fer veure que no. Que no et calia aquella paraula benèvola, un pessic d’admiració

En positiu

He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i l’aigua et relliscava, bullent, pell avall. Jo va

Criatures

La fada Menta ho sap tot, diu el Pau així que el personatge apareix al conte. I a ella li fa una mica de mania aquesta fada saberuda que tot ho resol. Hi ha una nena que plora per

Racons

Tardor és camí de tornada. Dies que perden força i nits més llargues. Tardor és un moniato ben taronja que fumeja, una jaqueta mal cordada, un mocador embolicat al coll i refr

Racons

Tenia vuit dies lliures i set-cents euros a la butxaca, la inèrcia de sortir durant les vacances i la d’un tu i jo que encara encaixava. Grècia acull com casa nostra fa trenta

Maternitats

Amb aquella olor de son enganxada venies al meu llit. Els cabells despentinats, el voraviu de la boca emblanquinat i el bolquer que encara feies servir, ple de pixums. T’estirave

Racons

Hi havia un mar que era més blau, envernissat d’escuma blanca, d’aigua transparent i fresca, on les barques es gronxaven. Hi havia menorquines de fusta pintades de blanc, amb

Calaix de sastre

A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se li arrapa al cos i no hi ha manera de desempallegar-se’n

Criatures

La mare fa mesos que no li talla les ungles. Quan li talla les dels peus —aquestes no se les mossega perquè no hi arriba—, l’encoratja, a veure si la setmana vinent en podem

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats