La tribu

Quan us dieu, bon dia, amb els ulls lleganyosos i l’olor de son, dolça i embafadora, del petit de casa. Quan l’Anna deixa el got de llet amb grumolls de cacau a les vores, a la taula del menjador, i li retreus que el got no té cames per arribar fins a la pica. Quan truques una vegada a la porta del bany, i dues, i tres i quatre, perquè el Biel fa deu minuts que deixa córrer l’aigua a raig, de peu a la dutxa, lluitant per desfer-se de la paparra de la son. Quan t’emproves uns pantalons i et tiben a la cintura, els llences damunt del llit, mig arrugats, i n’agafes uns altres, els de sempre, perquè hi vas còmode.

“…amb els ulls lleganyosos i l’olor de son, dolça i embafadora…”

L’olor de cafè que sura a la cuina i s’esmuny pel passadís. Les notícies i la previsió del temps que el Jordi escolta cada matí. El col·lagen amb magnesi i la pastilla que equilibra els teus desgavells tiroidals. El llum que queda obert al rebedor. L’aire fresc que ventila les habitacions i s’emporta les teranyines dels somnis. La bossa d’esport que el Biel no va buidar i que acumula mitjons bruts i samarretes suades. La carmanyola amb el dinar al prestatge de dalt de la nevera. Les paraules de confort, que tinguis un bon dia, el petó a la galta, de vegades al cap de cabells pentinats, els adeus que es diuen amb presses.

” …els adeus que es diuen amb presses. “

Tots aquells ritus petits que la tribu repeteix cada matí i que de vegades t’atabalen però que saps que, el dia que no hi siguin, els trobaràs a faltar.

*Fotografia: Joel Herzog

3 Comments
  • Ana
    Posted at 14:35h, 11 febrer Respon

    L’olor de son, que bonic.
    Quantes sensacions Sandra, olors, llums, vent, petons, tot un viatge matiner. El meu és més tranquil perquè només som dos, però que no com m’agraden aquests moments❤❤

    Gràcies!

    • sandriblog
      Posted at 15:13h, 11 febrer Respon

      M’agrada haver-t’hi transportat!

  • Eugènia Tramunt
    Posted at 15:13h, 25 maig Respon

    Tal com ho has descrit tal ès!

Post A Comment