tardor relat sandra freijomil

Tardor

Tardor és camí de tornada. Dies que perden força i nits més llargues. Tardor és un moniato ben taronja que fumeja, una jaqueta mal cordada, un mocador embolicat al coll i refredats que s’arrosseguen. Tardor és inici de projectes, sandàlies i jerseis gruixuts.

Tardor és abocar-se a mar i sentir fresca. Contemplar la llum esmorteïda quan el sol es pon. Jocs de taula i deures. Agendes plenes i instants de malenconia. Pluja fina rere els vidres. Refer ponts amb la rutina.

“Refer ponts amb la rutina.”

Tardor és una xafogor descontextualitzada i un crit ofegat. Tardor és collir bolets a la muntanya humida i avançar cap a la neu. És una aposta de futur i un enyor de passat.

Un cafè calent.

Tardor és l’inici d’alguna cosa que de vegades ja s’ha fos.

*Foto: Núria Casabó

1 Comment
  • Eugènia
    Posted at 06:15h, 23 octubre Respon

    Quina descripció més clara i perfecte!

Post A Comment