Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les mirades, vaig escollir aquell blau brillant, de cel d

(2n premi XXIX Jocs Florals del Raval, Associació Institut Promoció Llengua Catalana ) Una línia fina de greix s’estén per damunt del marbre de la cuina. El regalim davalla p

Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués el cor. Es posa el dit a la boca i xucla, fent la pipa. Però no li

De vegades s’agafen la mà. Sota les estovalles d’un restaurant qualsevol o arrambant les espatlles sota els abrics ben amples. La mà de pell fina, l’una freda, l’altra ca

Quan traspassa el llindar de la porta arrossegant la maleta de rodetes que ha anat repicant al llarg del camí sobre les llambordes, des de la parada de metro, s’adona que, de ve

Equilibri és el joc de l’Oriol quan s’aboca a les acaballes de mes i la butxaca és buida però la bústia plena. Equilibri és el que cerca cada matí la Jana, quan es pregun

Només l’observes amb detall quan dorm. T’esmunys per la porta entreoberta i t’embafa la ferum densa d’una criatura assetjada per les hormones. Contemples el nas i els llav

Et telefonen tot d’una per anunciar-te allò que només passa a les pel·lícules o a la vida dels altres, perquè a la teva no hi ha cabuda per a aquests dies negres inesperats.

Passa el drap suaument per damunt del moble del saló. El revisa amb precisió; no hi queda cap empremta. El marc de fotos que havia caigut amb el cop, ara torna a estar al seu llo

Es lleva com cada dia a dos quarts de vuit, deu minuts abans que ell. Encén la cafetera, posa dues llesques a la torradora i deixa el pernil al marbre perquè suï una mica, tal c

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats