La faldilla és massa curta i el maquillatge massa estrident. Vigila, vas massa descarada. Tapa’t una mica. Se’t veu mitja galta del cul. No són hores d’anar sola pel carrer

De vegades s’agafen la mà. Sota les estovalles d’un restaurant qualsevol o arrambant les espatlles sota els abrics ben amples. La mà de pell fina, l’una freda, l’altra ca

Quan traspassa el llindar de la porta arrossegant la maleta de rodetes que ha anat repicant al llarg del camí sobre les llambordes, des de la parada de metro, s’adona que, de ve

Ha passat el Nadal com una digestió pesada. Per fi sembla que t’espolses les molles i encares l’any amb optimisme, malgrat que aquests darrers dies et costi de trobar-lo. Et s

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un calaix d’aquells que trontollen en obrir-se, encara

Equilibri és el joc de l’Oriol quan s’aboca a les acaballes de mes i la butxaca és buida però la bústia plena. Equilibri és el que cerca cada matí la Jana, quan es pregun

Només l’observes amb detall quan dorm. T’esmunys per la porta entreoberta i t’embafa la ferum densa d’una criatura assetjada per les hormones. Contemples el nas i els llav

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats