Recent Posts

el buit que no vull

el buit que no vull


el braç dret relat sandra freijomil

el braç dret


venudes relat al blog sandra

venudes


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
que tinguem sort

que tinguem sort

He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i l’aigua et relliscava, bullent, pell avall. Jo vaig buscar la cançó i la vaig posar ben fort. Mentre la cantava, em va envair una pena fonda, com si aquella sort que aquella veu desitjava, ens la desitgéssim tu i jo. La vaig apagar de cop.

“…jo també voldria un dia net i clar.”

Vas sortir del bany somrient. Què escoltaves? No res. Però vaig pensar que jo també voldria un dia net i clar. Em vas abraçar, vas murmurar alguna cosa que ja he oblidat i vam sortir de casa, un dissabte qualsevol.

La vaig posar de nou quan ja ens havíem dit adeu i aquell, que tinguis sort. El dia no havia estat tan net ni els desitjos tan clars. En el fons, anhelava més per a mi que no per a tu allò de trobar el que m’havia mancat. Ho has trobat tu? De vegades m’ho pregunto. No puc evitar escoltar la cançó i recordar-te. A tu, a tots els adeus que he dit i als que encara vindran.

“…a tots els adeus que he dit i als que encara vindran..”

Avui he tornat a escoltar-la i, de nou, com si els temps es repetissin, he sentit aquell mateix pinçament premonitori. Només he pogut repetir-me, amb la mateixa incertesa que, si l’adeu torna, que tinguem sort, que tinguem sort de veritat.

 

 

*Fotografia: Markus Spiske

 

Relats de

el braç dret

el braç dret

març 09, 2021
venudes

venudes

febrer 22, 2021
abraçades

abraçades

gener 07, 2021

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    23rd nov. 2019 - 7:18 am

    Que cada adéu t’obri una nova etapa plena de tot el que et mereixes!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×