quan el dia comença premi nuvol conte

Quan el dia comença

Amb aquella olor de son enganxada venies al meu llit. Els cabells despentinats, el voraviu de la boca emblanquinat i el bolquer que encara feies servir, ple de pixums. T’estiraves a la vora, arran del meu cos encara calent, i somreies, amb els ulls esbatanats, desvetllat.

M’explicaves coses. El joc a l’hora del pati, l’amic insensible que t’havia arraconat, el llapis perdut o l’enuig de la mestra per la teva manca d’atenció. M’explicaves tot allò que a les tardes, quan et venia a buscar i baixaves la rampa amb la motxilla a l’esquena i les mans fetes un puny, callaves.

“T’estiraves a la vora, arran del meu cos encara calent, i somreies…”

T’apressava quan el despertador sonava un parell de vegades, afanya’t que farem tard. A contracor, perquè hauria allargassat aquells minuts nostres fins que el llit ens fes fora d’una empenta. Els caps de setmana, com tenies permís per veure la tele, ja no t’hi estaves gaire. Esgotàvem al màxim el temps fins que les corredisses eren inevitables, vesteix-te i renta’t, la dutxa, les dents, els cereals amb llet, el cafè calent que em cremava els llavis, de peu a la cuina, mentre et feia l’entrepà de pernil que sempre demanaves.

“Fas altres horaris. De vegades topem al bany, corre, surt…”

No recordo l’instant exacte. Devia coincidir amb aquella olor més densa, d’aixella i de boca resseca, els pèls llargs a les cames i l’acne del nas. Devia ser quan el meu cos va expectorar punxes menudes que t’allunyaven, protegint-te dels petons que tot d’una esquivaves i acabaven fent diana enmig dels teus cabells esvalotats.

Ara soc jo qui t’avisa una vegada i una altra, mentre respires fondo, embolicat al teu llit. L’habitació desendreçada. El silenci marcant el ritme d’unes converses esborrades, que avui es baten en un seguit de monosíl·labs com a resposta a preguntes que et fan nosa.

Em prenc el cafè, tranquil·la, asseguda a la taula de la cuina i repassant les notícies del dia des del mòbil. Fas altres horaris. De vegades topem al bany, corre, surt, la dutxa és meva. Ja no m’expliques les teves coses de bon matí perquè ara els matins són una boira densa que no et permet pensar. Qualsevol dia agafes les teves coses i marxes i el dia començarà definitivament sense tu.

*Publicat a Núvol el 4 d’agost de 2019

*Foto: Gaelle Marcel

No Comments

Post A Comment