flor de pruner relat blog

Flor de pruner

Neix, tímida, la flor de pruner.

Hivernes al teu cau des de fa una pila de dies. No t’atures, però et reculls. Ja vindrà el temps de treure el cap, ensumar fort, espolsar-te les mandres i deixar-te abraçar pel món. Voldries, però no. Encara la manta i el pijama aviat, el llibre a la falda, el crepuscle incendiat engolint la ciutat.

Fa sol i el cel és blau. Has tret el cap i n’has reconegut la fulla rosa-pàl·lid a l’esquelet de brancons. Durant uns segons has estat convençuda que sí, que havia arribat l’hora de vestir-se, carregar-se de paraules, amb la mateixa energia com si haguessis pres dos cafès matiners. Però és aviat. Com cada any, et sembla que la prunera floreix abans d’hora i, per uns segons, despistada, cridaries ben fort que la primavera ja ha arribat.

1 Comment
  • Eugènia Tramunt
    Posted at 23:21h, 07 març Respon

    Aquest escrit és poesia pura!

Post A Comment