Ja fa dies que tothom parla d’allò. Es pensen que no me n’adono, perquè estic en un racó jugant a fer construccions i de vegades canto una cançó i ho faig per no sentir-lo

Te quiero, le susurra con voz trémula, a medianoche, cuando percibe su aliento cálido sobre la frente. Te necesito, responde él, mientras contempla esos ojos legañosos que no p

Els dies es tinten d’una intensitat massa fosca. La tensió la fueteja per dins. Ha rebut una mala notícia. Una notícia que s’engrandeix, es fa una pilota i s’enquista, no

Passa una furgoneta, dues, tres, quatre, fins a vint-i-set. El cor li batega amb força, tot d’una sembla que la realitat virtual ha esdevingut real. Comença a córrer esperitad

L’Isaac no parla. Tampoc no mira directament als ulls. Com si defugís una escena tortuosa que algun dia el va ferir. Quan topa amb un nen al parc, el fita, però no l’observa.

Vaig aprendre a dominar-la de seguida. Aquell reguitzell que xerricava endins, com una mena de cuc rosegador, aviat esdevingué una companya inseparable. Hi ha amics que ho són pe

No et suporto. Fred i contundent. Sentència i condemna. No et suporto, diu, amb els ulls injectats en ràbia i odi continguts, vessant ferotges. Si el dolor es mesura en la intens

Mohamed saca su alfombrilla, la orienta e inicia el rezo. Al-lah… Se arrodilla, los brazos estirados, se levanta, repite su letanía. Luego, se dirige al grupo de turistas, nos v

Per què la vida era a tocar i no la vaig veure. Perquè les coses que són massa a prop,  esdevenen difuses i no es distingeixen amb claredat. Per veure-hi clar cal una mica de d

Sandra Freijomil

Autora de diversos relats guardonats, també ha escrit La forma de les paraules i Les mares no abandonen.

Últims relats