Recent Posts

equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris


mentre dorm adolescència maternitats conte relat sandra freijomil

mentre dorm



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
mentre dorm

mentre dorm

Només l’observes amb detall quan dorm. T’esmunys per la porta entreoberta i t’embafa la ferum densa d’una criatura assetjada per les hormones. Contemples el nas i els llavis desclosos, amb el baf que llisca entretallat i que empastifa l’habitació d’una pudor espessa. Hi descobreixes el traç de l’alcohol i del tabac. La roba escampada per terra compon un mosaic que dibuixa el rastre de la nit. Li comptes els grans de la cara, en té dos al front i un a la barbeta.

“La roba escampada per terra compon un mosaic…”

Et tempta asseure’t vora el llit, acaronar-li la galta com quan patia aquelles febrades intenses que li enrogien les galtes i li feien perdre el to de les paraules. Voldries acariciar aquesta pell grumollosa que ha esdevingut aliena, la que untaves de crema hidratant després d’un bany de bombolles de sabó i d’una rialla esgarrapada en l’instant previ de completar una malifeta. Voldries xiuxiuejar-li a cau d’orella que la ràbia que t’escup, gairebé cada dia, és només una mala companya, però romans aturada enmig del desori, mentre et segresten les imatges, no tan llunyanes, d’aquell nen rialler que ara et cus a retrets i a males paraules.

“…la ràbia que t’escup, gairebé cada dia, és només una mala companya…”

T’ajups gairebé arran de terra per posar-hi ordre, però et captiva el cactus de peluix blau que no recordes d’on va sortir i que encara conserva. Somrius. El reculls i el deses damunt la calaixera, com si així poguessis conservar un retall de passat. Després, li fas un petó lleu al front, el que amb la vigília no et permetrà, i surts de l’habitació, ajustant-ne la porta.

 

 

 

*Foto: Arzu Cengiz

Relats de

si fos fill seu

si fos fill seu

juny 06, 2018
el latido

el latido

març 13, 2018
no et suporto

no et suporto

setembre 13, 2017

1 Comentar text

  1. Nuria Casabó Olivella

    28th nov. 2018 - 11:46 am

    Ostres, és un sentiment entre l’enyorança de quan depenien de tu i l’emoció de veure com es fan grans.
    Snifff….

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×