Recent Posts

tot passarà relat en català sandra eva surís

tot passarà


vida prèvia sense sostre relats

la vida prèvia


les closques relats sandra freijomil

les closques


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
les closques

les closques

Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escombra i les closques es dispersaven per tota l’escala. Mai no quedava net del tot. Podríem haver agafat una bossa per a les clofolles i llençar-la a les escombraries, deixar l’escala impol·luta. Però no ho fèiem.

“…escampar-ho tot arreu…”

He pensat sovint en aquell gest que no analitzàvem i que ara retrauria. També en aquell esborrar el rastre amb els peus, aquí i allà, com si patinéssim, escampar-ho tot arreu perquè acabés semblant un no res, un degoteig de brutícia habitual. Aquestes restes que no s’esborren fregant amb els peus a terra, ni amb l’esponja o l’esborrador són les que ara maldo per fer fora.

 

 

 

 

*Foto: Dan Cristian Padure

Relats de

nedar

nedar

juliol 03, 2020
a dos dits

a dos dits

maig 05, 2020
llums de colors

llums de colors

desembre 17, 2019

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×