Recent Posts

solstici d'estiu

solstici d’estiu


terra de ningú relat en català

terra de ningú


no dir relat sandra freijomil

no dir


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
nedar

nedar

Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tanta incertesa. Vam tenir tot el temps del món elàstic sense saber ben bé què fer-ne i alhora ens en faltava. Vam fer neteja, ordre, resum, debat, fins a avorrir-nos. Vam fer estiu quan encara no l’era.

“Vam fer estiu quan encara no l’era.”

L’estiu em retroba a destemps i no sé com endinsar-m’hi. He nedat amb un braç coix fins a les roques, enyorada com estava de mar. Intueixo que si nedo, una vegada i una altra, tornaran també aquell desig d’aturar-ho tot, de desfer-se i fer balanç, d’agafar embranzida per tornar a començar.

Davant la incertesa d’un temps estrany, nedo. Confio a retrobar l’aigua freda i la sal als llavis, confio que el braç tornarà a ser capaç de nedar.

 

 

 

*Foto: Tyler Raye

Relats de

el buit que no vull

el buit que no vull

març 23, 2021
la truita

la truita

gener 26, 2021
les closques

les closques

setembre 15, 2020

1 Comentar text

  1. Eugènia

    3rd jul. 2020 - 2:08 pm

    Clar que el braç tornarà a ser capaç…i tant que sí!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

×