Recent Posts

vida prèvia sense sostre relats

la vida prèvia


les closques relats sandra freijomil

les closques


nedar


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
nedar

nedar

Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tanta incertesa. Vam tenir tot el temps del món elàstic sense saber ben bé què fer-ne i alhora ens en faltava. Vam fer neteja, ordre, resum, debat, fins a avorrir-nos. Vam fer estiu quan encara no l’era.

“Vam fer estiu quan encara no l’era.”

L’estiu em retroba a destemps i no sé com endinsar-m’hi. He nedat amb un braç coix fins a les roques, enyorada com estava de mar. Intueixo que si nedo, una vegada i una altra, tornaran també aquell desig d’aturar-ho tot, de desfer-se i fer balanç, d’agafar embranzida per tornar a començar.

Davant la incertesa d’un temps estrany, nedo. Confio a retrobar l’aigua freda i la sal als llavis, confio que el braç tornarà a ser capaç de nedar.

 

 

 

*Foto: Tyler Raye

Relats de

les closques

les closques

setembre 15, 2020
a dos dits

a dos dits

maig 05, 2020
llums de colors

llums de colors

desembre 17, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    3rd jul. 2020 - 2:08 pm

    Clar que el braç tornarà a ser capaç…i tant que sí!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×