19 març Sense plans
Hem invertit l’ordre de prioritats. Hem desaprès a fer plans a marxes forçades. Allò que tant es repeteix a les classes de ioga o mindfulness, viu el present, ara és l’única opció que ens queda. El passat s’ha esborrat i el futur és massa incert per endinsar-s’hi. Només hi ha un present gras i escarxofat farcit d’hores que ens empassem sense remei. No hi ha plans.
” No hi ha plans. “
Hem buidat carrers i el planeta respira amb la lleugeresa que ens manca a nosaltres. Volem creure que haurem après alguna cosa però no està gens clar.
Per una vegada tots vivim el mateix i no ens cal l’empatia per comprendre ni donar consells que no ens puguem aplicar.
” Per una vegada tots vivim el mateix… “
A estones penso que en sortirem més forts. O esbojarrats, com qui allibera una fera, abraçant-nos i fent-nos mil petons, omplint els carrers, la pell al sol, nedar al mar o fer llargues passejades per la muntanya, omplir les terrasses de rialles i converses.
D’altres, la part obscura venç i ens imagino esporuguits, aïllats, reticents, observant-nos de reüll en la distància, amb mandra de fer res, deixadesa i desídia.
Mentre confio que venci la primera de les opcions, em pregunto si aquest estiu voldrem passar les vacances en família.
*Fotografia: Ben White
Ana Sancho Sitjà
Posted at 10:48h, 19 marçQue bo Sandra! Gracies x plasmar aquestes reflexions amb les que m’identifico 100%.
Potser només afegiria k un pla inesperat a estat i està essent el descobrir el meu fill amb els ulls i el cor oberts. Un regal!
Ana
Eugènia Tramunt
Posted at 07:13h, 20 marçQuanta veritat en el que dius…És necessari un “aturar-se i pensar” de tant en tant però aquest potser serà massa llarg. Mirem de no angoixar-nos pensant en el futur…
Eugènia Tramunt
Posted at 07:15h, 20 marçRepassa el teu “de cervells i de llistes”…
Lali Sardà
Posted at 15:01h, 24 marçSandra, m’encanta el relat, especialment l’inici. Quina descripció tan fantàstica!
Jo confio plenament en que vencerà la 1a de les opcions. Molta força i molta Salut.
Cuideu-vos.
Anna Rosell
Posted at 15:05h, 03 abrilBonica reflexió!!!
I personalment crec que l’esperat estiu el podrem viure compensat amb les ànsies de contacte social i el descobriment de compartir només amb un mateix (si hem sabut aprofitar la part positiva del confinament).
Ara em dedico el meu espai llegint els teus relats: un plaer.
sandriblog
Posted at 15:51h, 03 abrilGràcies, Anna, que bé!