Recent Posts

tot passarà relat en català sandra eva surís

tot passarà


vida prèvia sense sostre relats

la vida prèvia


les closques relats sandra freijomil

les closques


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
sense plans

sense plans

Hem invertit l’ordre de prioritats. Hem desaprès a fer plans a marxes forçades. Allò que tant es repeteix a les classes de ioga o mindfulness, viu el present, ara és l’única opció que ens queda. El passat s’ha esborrat i el futur és massa incert per endinsar-s’hi. Només hi ha un present gras i escarxofat farcit d’hores que ens empassem sense remei. No hi ha plans.

” No hi ha plans. “

Hem buidat carrers i el planeta respira amb la lleugeresa que ens manca a  nosaltres. Volem creure que haurem après alguna cosa però no està gens clar.

Per una vegada tots vivim el mateix i no ens cal l’empatia per comprendre ni donar consells que no ens puguem aplicar.

” Per una vegada tots vivim el mateix… “

A estones penso que en sortirem més forts. O esbojarrats, com qui allibera una fera, abraçant-nos i fent-nos mil petons, omplint els carrers, la pell al sol, nedar al mar o fer llargues passejades per la muntanya, omplir les terrasses de rialles i converses.

D’altres, la part obscura venç i ens imagino esporuguits, aïllats, reticents, observant-nos de reüll en la distància, amb mandra de fer res, deixadesa i desídia.

Mentre confio que venci la primera de les opcions, em pregunto si aquest estiu voldrem passar les vacances en família.

*Fotografia: Ben White

Relats de

la vida prèvia

la vida prèvia

octubre 13, 2020
les gàbies

les gàbies

abril 20, 2020
no saber

no saber

març 26, 2019

6 Comentar text

  1. Avatar

    Ana Sancho Sitjà

    19th març 2020 - 10:48 am

    Que bo Sandra! Gracies x plasmar aquestes reflexions amb les que m’identifico 100%.

    Potser només afegiria k un pla inesperat a estat i està essent el descobrir el meu fill amb els ulls i el cor oberts. Un regal!

    Ana

  2. Avatar

    Eugènia Tramunt

    20th març 2020 - 7:13 am

    Quanta veritat en el que dius…És necessari un “aturar-se i pensar” de tant en tant però aquest potser serà massa llarg. Mirem de no angoixar-nos pensant en el futur…

  3. Avatar

    Eugènia Tramunt

    20th març 2020 - 7:15 am

    Repassa el teu “de cervells i de llistes”…

  4. Avatar

    Lali Sardà

    24th març 2020 - 3:01 pm

    Sandra, m’encanta el relat, especialment l’inici. Quina descripció tan fantàstica!
    Jo confio plenament en que vencerà la 1a de les opcions. Molta força i molta Salut.
    Cuideu-vos.

  5. Avatar

    Anna Rosell

    3rd abr. 2020 - 3:05 pm

    Bonica reflexió!!!
    I personalment crec que l’esperat estiu el podrem viure compensat amb les ànsies de contacte social i el descobriment de compartir només amb un mateix (si hem sabut aprofitar la part positiva del confinament).

    Ara em dedico el meu espai llegint els teus relats: un plaer.

    • sandriblog

      sandriblog

      3rd abr. 2020 - 3:51 pm

      Gràcies, Anna, que bé!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×