Recent Posts

les closques relats sandra freijomil

les closques


nedar



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
sense plans

sense plans

Hem invertit l’ordre de prioritats. Hem desaprès a fer plans a marxes forçades. Allò que tant es repeteix a les classes de ioga o mindfulness, viu el present, ara és l’única opció que ens queda. El passat s’ha esborrat i el futur és massa incert per endinsar-s’hi. Només hi ha un present gras i escarxofat farcit d’hores que ens empassem sense remei. No hi ha plans.

” No hi ha plans. “

Hem buidat carrers i el planeta respira amb la lleugeresa que ens manca a  nosaltres. Volem creure que haurem après alguna cosa però no està gens clar.

Per una vegada tots vivim el mateix i no ens cal l’empatia per comprendre ni donar consells que no ens puguem aplicar.

” Per una vegada tots vivim el mateix… “

A estones penso que en sortirem més forts. O esbojarrats, com qui allibera una fera, abraçant-nos i fent-nos mil petons, omplint els carrers, la pell al sol, nedar al mar o fer llargues passejades per la muntanya, omplir les terrasses de rialles i converses.

D’altres, la part obscura venç i ens imagino esporuguits, aïllats, reticents, observant-nos de reüll en la distància, amb mandra de fer res, deixadesa i desídia.

Mentre confio que venci la primera de les opcions, em pregunto si aquest estiu voldrem passar les vacances en família.

*Fotografia: Ben White

Relats de

les gàbies

les gàbies

abril 20, 2020
no saber

no saber

març 26, 2019
fins a l’infinit

fins a l’infinit

març 05, 2019

6 Comentar text

  1. Avatar

    Ana Sancho Sitjà

    19th març 2020 - 10:48 am

    Que bo Sandra! Gracies x plasmar aquestes reflexions amb les que m’identifico 100%.

    Potser només afegiria k un pla inesperat a estat i està essent el descobrir el meu fill amb els ulls i el cor oberts. Un regal!

    Ana

  2. Avatar

    Eugènia Tramunt

    20th març 2020 - 7:13 am

    Quanta veritat en el que dius…És necessari un “aturar-se i pensar” de tant en tant però aquest potser serà massa llarg. Mirem de no angoixar-nos pensant en el futur…

  3. Avatar

    Eugènia Tramunt

    20th març 2020 - 7:15 am

    Repassa el teu “de cervells i de llistes”…

  4. Avatar

    Lali Sardà

    24th març 2020 - 3:01 pm

    Sandra, m’encanta el relat, especialment l’inici. Quina descripció tan fantàstica!
    Jo confio plenament en que vencerà la 1a de les opcions. Molta força i molta Salut.
    Cuideu-vos.

  5. Avatar

    Anna Rosell

    3rd abr. 2020 - 3:05 pm

    Bonica reflexió!!!
    I personalment crec que l’esperat estiu el podrem viure compensat amb les ànsies de contacte social i el descobriment de compartir només amb un mateix (si hem sabut aprofitar la part positiva del confinament).

    Ara em dedico el meu espai llegint els teus relats: un plaer.

    • sandriblog

      sandriblog

      3rd abr. 2020 - 3:51 pm

      Gràcies, Anna, que bé!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×