04 nov. Tot passarà
Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al llit i adonar-te de bon matí que res no és real. Voldries jugar amb el temps com si fos una bola de plastilina.
Saps que tot passarà, encara que de vegades s’ennuegui en una bola densa. Com es van esvair les llàgrimes abocades per aquell amor frustrat, quan et semblava que mai més n’hi tornaria a haver cap altre. Com els dies grisos en què pensaves que el perdries. Com aquell Nadal solitari, les butxaques buides i els somriures forçats. Com els dies en què donaves voltes per casa, engabiada.
“…t’amagaries sota una manta i t’esborraries.”
Hi ha dies en què t’amagaries sota una manta i t’esborraries. D’altres et sents forta, com si a sota l’abric hi duguessis una capa de Superman. El món sembla giravoltar massa de pressa i tu t’aferres a la idea, com una taula de suro planant enmig de l’oceà, que això, al final, també passarà.
*Pintura: Eva Surís
Eugènia Tramunt
Posted at 18:00h, 06 novembreQuanta veritat! I un 10 per la pintora!
carmerosanas
Posted at 16:15h, 09 generSempre, tot, acaba passant. Aquest a frase sempre és un gran consol per als mals moments.
He buscat erl teu bog i la el tinc enllaçat al meu, perquè fa un parell de setmanes vaig llegir La forma de les paraules i em va agradar molt. L’Oriol-nen i l’Oriol-adult, tan imcompresos en elseu àmbit més proper, els fas entenedors del tot per al lector. De la mateixa manera, s’entenen també molt i molt bé, la resta de personatges.
Gràcies pel teu llibre. És una aportació més a la comprensió de la ment de les persones.
sandriblog
Posted at 08:05h, 10 generQue bé això que dius, Carme, m’agrada molt aturar-me en les emocions i els perquès de les persones. Ara busco el teu blog també.